diumenge, 24 de febrer del 2013

Welcome to my life

Després del pas del temps i les meravelloses persones que he anat coneixent, puc afirmar que he recuperat part de la llum de la mirada i amb ella la il·lusió de viure. 
Així, poc a poc em vaig carregant d'optimisme i tot el que abans restava buit en el meu interior, ara es va emplenant de vida i és que amb cada ànima que m'aporta energia, amb cada vida d'aquestes, la meva va renaixent.

Thanks for loving me..!

dimecres, 20 de febrer del 2013

I don't know what I want...

Cada dia et sento més lluny i això és bo per mi, però em sap greu trencar el vincle que sento que, en el fons, encara ens uneix inútilment; em dol que el teu orgull et superi...
Sé que aquesta cançó ara mateix no defineix el meu estat actual, però em va acompanyar els dies d'estiu, com moltes de les altres cançons. L'escolto i és com reviure els dies en els que les llàgrimes van passar a ser part de la rutina i m'acompanyaven pràcticament en cada activitat que feia durant la setmana. Així, tot i que ara amb menys intensitat, em limito a veure com passen els dies, sentint-me petita; em quedo mirant la paret, amb l'esperança que tu també pensis en mi.
"Spending my time watching the days go by, feeling so small; I stare at a wall, hoping that you think of me too. Spending my time..."



dimarts, 12 de febrer del 2013

Ahora quiero más, pero que sea de verdad

Encara no entenc perquè abans senties tant i ara ja res de res... increïble però, cert? 
De vegades em pregunto si algun cop m'has arribat a estimar mai i, encara que en el fons no vulgui acceptar-ho, sé que en realitat no, sinó no haguessis deixat de sentir tan aviat.
Recordo però, que al principi de dir-me adéu em vas dir: "Pensa que si t'ho dic ara és perquè et vull causar el menor mal possible i perquè ets important per mi." Doncs, si així hagués estat, perquè després tanta gelosia per part teva, sense importar-te si jo sentia o no, només pensant en tu, el teu egoïsme, que encara ara dura..?

Where did you fly, blue butterfly? ♥

dilluns, 11 de febrer del 2013

Once upon a time, when I was still believing in love...

Últimes cançons per completar la llista d'aquelles que em recorden als nostres temps, si així es poden anomenar. 
Look for love em remet als inicis, un parell de setmanes després de començar a parlar. Tot just després de passar-me-la em vas dir: "M'agradaria que passés això entre nosaltres...". Suposo que els post-its representaven els nostres xats.



Per acabar, Ma chérie, que és la que més em recorda a tu. No sé pas com va ser, però me la vas passar i al principi no em va agradar gaire, però de totes maneres la vaig incloure a la meva llista de l'ipod. Amb els dies va passar a ser la meva preferida i, després de tot, al final, ja no vaig ser capaç d'escoltar-la en tot l'estiu, ni tan sols si la posaven a Flaix; em recordava massa a tu i se'm feia realment dur. No obstant això, sempre la porto al cor i, de vegades, quan sento que tinc prou forces, l'escolto amb l'Helena, que des que li vaig ensenyar li encanta i fins i tot la té quan la truquen al mòbil, i em porta molt bons records, brillants però esgarrifosos.